CONCLUSIONS

La valoració de les meves pràctiques és molt positiva. Com ja he esmentat anteriorment, he realitzat les pràctiques en el mateix centre què l'anterior semestre. Això ha fet que pugui fer una avaluació i aprenentatge més lineal, fent un seguiment dels casos iniciats. Cal dir què en el primer Pràcticum ja vaig començar a aprofundir en l'àmbit de l'atenció i assessorament psicopedagògic amb els infants del centre. Per tant, aquest segon pràcticum m'ha servit per aprofundir en els diferents plans d'Intervenció Psicopedagògics i conèixer el funcionament del centre en altres sentits ( casos de psicologia, sessions d'avaluació de les terapeutes, reunions amb famílies i serveis externs, casos pericials, assessoraments escolars...)

La meva tutora de pràctiques i l'altre terapeuta del centre m'ha guiat al llarg de tot el procés. El fet de realitzar el pràcticum I i II allà ha fet què hi hagi un clima de confiança afavorint les meves intervencions i els aprenentatges.  La intervenció psicopedagògica és un procés dinàmic en el qual s'ha d’anar ajustant les decisions i actuacions a les noves necessitats i realitats que anem trobant.

Aspectes positius del treballar en equip del centre:

• 
  Oferir una millor ajuda als pacients del centre; servei de qualitat
• Permet fer una millor anàlisi de les dificultats i/ o problemes
• Actuar amb criteris coherents
• Augmentar el sentiment de pertinença en el grup
• Aprenentatge cooperatiu

Realment les dues terapeutes són molt bones professionals, fan un bon equip de treball i creuen en allò què fan. El seu pensament respecte l'àmbit d'intervenció i l'enfocament es basa en la formació continuada i anar reciclant tots els coneixements adquirits per donar la millor resposta als pacients per la societat actual que vivim.

En els Plans d'intervencions dels casos que he portat a terme, he pogut seguir la gran majoria dels objectius establerts a l'inici. D'altres els he tingut què modificar, ja sigui per manca de sessions, per implicació de la família o simplement per l'avaluació continuada. He vist què s'han de proposar en les sessions de treballs objectius què requereixin un  esforç però que siguin apropiats i assumibles. El fet què hi hagi una avaluació continuada implica que constantment es modifiquen activitats, plans de treballs, continguts...

L’avaluació psicopedagògica forma part del procés de detecció i avaluació de les necessitats i la planificació, aplicació i valoració de les mateixes. Aquestes reflexions han d'anar dirigides a les futures decisions dels nous objectius per la millora del desenvolupament dels pacients i de les actuacions dels professionals.

 

Voldria donar les gràcies a les dues terapeutes de l'Institut Alba. He après moltíssim i han fet què el temps què he destinat al Pràcticum fos enriquidor, motivant i divertit!

VALORACIÓ DE LA PROPOSTA METODOLÒGICA

FASE 1 : PLANIFICACIÓ Organitzar la proposta metodològica en les diferents intervencions DATA: 3 i 5 de març HORES: 2h

Objectius: 1.      Revisar i concretar l’horari prèviament establert 2.      Acordar els moments d’intervenció de les sessions 3.      Crear contextos col·laboratius amb les terapeutes 4.      Establir els aspectes més importants de cada pacient per treballar en les sessions d’intervenció directa.   Les activitats per dur a terme aquests objectius ha estat la concreció dels objectius a treballar amb els usuaris a partir d'un treball previ i una reunió amb les psicopedagogues del centre. Per dur a terme el procés d'aquesta fase vaig planificar la reunió per exposar els objectius a treballar i valorar l'enfocament de les sessions. Vam acordar l'horari en funció dels quatre casos, reflexionant sobre el seguiment de la intervenció.

FASE 2 : ANÀLISI DOCUMENTAL I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ Revisar la informació de cada pacient, valorar les intervencions realitzades fins el moment i concretar les activitat sde les sessions en base a la metodologia acordada. DATA: horari establert HORES: 10h

Objectius: 1.      Conèixer la situació en què es troben els quatre casos d’intervenció 2.      Analitzar el treball que s’ha realitzat en els dos mesos anteriors; els avenços i / o dificultats que s’han produït, la situació familiar i context pròxim, nous tests que s’ha pogut realitzar… 3.      Establir el Pla d’actuació a partir dels objectius generals establerts amb els infants, concretant els continguts i activitats de les sessions.   Aquests objectius els he portat a terme a partir de l’anàlisi de les informacions dels pacients, els recursos materials del centre i de l’escola on treballo, i reunions establertes amb les psicopedagogues. Per fer el Pla d’Actuació vaig utilitzar graelles per seqüenciar les sessions i per recollir les valoracions de les sessions. Amb les reunions de seguiment i les meves reflexions vaig modificar ítems de les graelles de recollida d’informació i vaig afegir un altre registre més visual i pràctic per a cada cas d’intervenció.

FASE 3 : INTERVENCIÓ Portar a terme la programació establerta. DATA: horari establert HORES: 48h

Objectius: 1.      Observar i entendre els diferents rols psicopedagògics que adopten les terapeutes 2.      Aprendre les diferents intervencions que es poden fer 3.      Valorar les possibles modificacions que es poden donar al llarg del procés 4.      Conèixer diferents probes que es realitzen per a fer l’aproximació diagnostica 5.      Realitzar tests sota la supervisió de la tutora 6.      Fer intervencions directes amb els infants a partir del pla d’actuació establert 7.      Elaborar tot el material que sigui necessari 8.      Consultar el material bibliogràfic pertinent de cada situació 9.      Observar sessions de treball que es realitzen amb els pares 10.  Seguir tot el procés que es duu a terme amb cada pacient 11.  Avaluar l’assoliment dels objectius establerts   Aquests objectius són la intervenció directa amb els quatre casos. A partir del Pla establert anava preparant sessions en funció dels objectius concrets a treballar, tenint en compte l’avaluació continuada. Cada sessió ha estat supervisada abans i després. Aquestes reflexions eren enriquidores per les dues parts. L’avaluació continuada de cada cas fa què el Pla d’intervenció es vagi modificant. Es pot fer una planificació dels aspectes més importants a treballar, però és el dia a dia qui et marca el ritme. Les diferents graelles de recollida d’informació i valoracions han estat de gran utilitat. He pogut aprofundir en l'aplicació de diversos tests.

FASE 4: AVALUACIÓ Avaluar de forma continuada el procés DATA: horari establert* HORES: 15h

Objectius: 1.      Avaluar totes les parts de la Pla d'Actuació durant el procés 2.      Avaluar les intervencions i els materials proposats ( objectius i continguts) 3.      Valorar els objectius aconseguits en les intervencions de cada pacient 4.      Reflexionar sobre l'enfocament i metodologia aplicada 5.      Establir els aspectes a continuar treballant amb els usuaris. 6.      Grau d'aprenentatge partint dels coneixements previs 7.      Treball de l'equip psicopedagògic vers les meves pràctiques   Aquests objectius s’ha dut a terme al llrag de tot el procés. L’avaluació continuada és la base per assegurar l’èxit. El Pla d’actuació és va modelant al llarg de les diferents terapies, inclós en una mateixa sessió s’ha d’estar obert a canviar els objectius previs establerts; és el subjecte qui va conduint el treball. Ës bàsic la bona coordinació entre els professionals que intervenen. Les reglexions diàries i les reunions de coordinació i valoració han guiat el meu procés d'aprenentatge i d'avaluació.

CAS D'ASPERGER

Hi ha un cas en el centre de pràctiques que estan fent el diagnòstic. Va arribar fa uns mesos i he tingut l'oportunitat de participar en més d'una sessió.
Des del centre hi ha sospita què el nen perfila cap a autisme, més concretament Asperger. Des de l'escola i els serveis externs què el porten no s'ho han plantejat mai. La visió què tenen respecte aquest pacient és la d'un nen tímid, peculiar, amb gustos diferents al seu companys i un ritme d'aprenentatge oscil·lant. Les terapeutes del centre ho veuen bastant clar.Conductes què van fer pensar en aquesta possibilitat:
- Dificultats de relació
- No pot tenir cap mena de contacte físic
- Compren les frases sempre de manera literal
- No entén les bromes
- Trets obsessius
- Certa dificultat motriu

 Vam mirar el test més apropiat per passar-ho al seu entorn més proper.

Test d'Asperger

Estaven valorant la possibilitat de passar un test d'autisme, per poder concretar més. Aquest cas ha fet què investigui sobre el tema. M'agradaria compartir materials què he trobat i d'altres què he creat.

Materials per descargar
Documental de l'Associació Aprenem " Aprenem amb la Júlia"

A banda vaig buscar recomanacions i pautes d'actuació a partir de l'Associació d'Asperger , per començar a plantejar canvis a la família i a l'escola:

CONSELLS

• Donar instruccions senzilles i concises facilitarà la comprensió de les tasques que ha de realitzar, així com la comprensió d’allò que ha de canviar de la seva conducta.
• Oferir una conducta alternativa a aquella inapropiada i ajudar-lo a realitzar-la.
• Utilitzar el reforç en qualsevol petita millora o esforç per millorar. És aconsellable alternar el reforç verbal ( molt bé, estic molt contenta…) , amb el reforç físic ( regal) o una activitat gratificant.
• És important fer-li saber per quin motiu se l’està reforçant.

• Formació a la família.

• Esplai.

• Casal d’estIu

• Colònies.

Escola

• Estructurar sempre què es pugui l’entorn, tot establint rutines, ja que això li donarà seguretat i li facilitarà aprenentatge.
• Pot ser útil fer-li un horari Amb imatges de manera que ell sàpiga en tot moment què és el què toca fer.
• Utilitzar instruccions senzilles i concises facilitarà la comprensió de les tasques que ha de realitzar, així com la comprensió d’allò que ha de canviar de la seva conducta.
• Oferir una conducta alternativa a aquella inapropiada i ajudar-lo a realitzar-la.
• Utilitzar el reforç en qualsevol petita millora o esforç per millorar. És aconsellable alternar el reforç verbal ( molt bé, estic molt contenta…) , amb el reforç físic ( regal) o una activitat gratificant.
• És important fer-li saber per Quin motiu se l’està reforçant.
• Si aprenentatge què es vol ensenyar al nen és massa complex, dividir-lo en petites parts per després unir-ho.
• Anticipar sempre que sigui possible qualsevol canvi de la seva rutina.
• Treball cap als companys/es perquè aprenguin a tolerar la diferència i la diversitat.
• Acompanyar les explicacions amb ajudes visuals sempre que es pugui.
• En cas que tingui una conducta for de lloc, es millor en ser clar que es el que està malament i aplicar una conseqüència lògica més que no pas intentar fer una reflexió amb ell que se li pot fer llarga i feixuga en la que segurament li costarà mantenir l’atenció i per tant li costarà la comprensió.
• És important no donar per suposat què sap que ha de fer en tot moment, ja que té dificultats per incorporar de manera espontània normes i pautes socials.
• Cal tenir en compte la comprensió literal del llenguatge que té a l’hora de fer-li explicacions. Si bé no al deixar d’utilitzar determinades expressions, si que és bo explicar-li el significat.
• Donar opcions de resposta davant una pregunta complexa.
• És important evitar l’aprenentatge per assaig i error. És millor provar si sap com fer una cosa, i en cas què no en sàpiga donar-li les ajudes necessàries per fer-ho correctament i anar-li retirant progressivament. D’aquesta manera facilitem l’aprenentatge i evitem la desmotivació i la frustració.
• Intentar preveure l’aparició de conductes inapropiades observant el que passa abans de cada una d’elles i com respon el nen i nosaltres. Així més endavant les podem anticipar i buscar alternatives. ( cal tenir en compte les seves hipersensibilitats)
• Ser consistent, però flexibles en allò què li demanem, Si un tasca és massa feixuga, la podem reduir, però ell ha de fer el què està marcat.

INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA

• Coordinació psiquiatra i neuròleg
• Tallers individuals d’habilitats socials.
• Tallers grupals d’habilitats socials.
• Coordinar pautes escola
• Coordinar pautes amb la família.

TREBALL EN EQUIP

L'equip del centre està format per dues terapeutes. Aquesta situació és la més favorable per assegurar un treball en equip.

Per tant, aquesta forma de treballar implica als membres que el formen, on les dues presenten habilitats complementàries amb un propòsit en comú, objectius i mètodes de treball establerts i amb una responsabilitat compartida dels resultats de les accions. Aquest fet beneficia tant a les dues terapeutes, per tant, el centre psicopedagògic , com als pacients que fan teràpies.
Aspectes més importants que porten a terme per aconseguir aquest enfocament:

- Activitats realitzades de forma coordinada, tant en les reunions establertes de forma setmanal, com el dia a dia en les diferents converses.
- Tasques planificades de les sessions amb objectius comuns; saber i conèixer la situació de cada pacient, l'enfocament, el pla de treball
- Formació permanent de forma conjunta i consensuada
- Diversitat de l'equip per arribar a propostes més elaborades
- Reflexions i presses de decisions conjunta.

JOCS DIDÀCTICS

Les les sessions que es duen a terme al centre duren 1 hora aproximadament. A vegades aquestes es poden allargar una mica per fets concrets que ho requereixin, o escurçar degut a la coordinació que es fa amb les famílies.

Per norma general, els últims cinc minuts els infants poden triar un joc. Hi ha un armari què ells tenen accés i poden triar el què més els hi agradi. Totes aquestes activitats poden semblar més lúdiques, però es fa un treball vers als nens i nenes. Cada cas es treballen uns aspectes en concret:

Cas 1: tenir iniciativa a l’hora de triar, pensar quin és el joc què a ell li ve de gust, entendre les normes del joc, augmentar l’autoestima, crear un major vincle amb les terapeutes,…

Cas 2: treball en equip, augmentar l’autoestima, rehuir la impulsivitat, saber perdre, la frustració davant els obstacles, augmentar el vincle amb les terapeutes….

Cas 3: tenir iniciativa, treballar l’atenció, millorar l’autoestima, agafar més confiança, augmentar el vincle amb les terapeutes….

Aquest moment a tots els pacients els hi encanta, ja què per una banda és l’espai en què ells poden decidir quina activitat fer, i agafar un altre rol al final de la sessió. Els jocs què més els hi agrada són:

-          El uno

-         Ni sí ni no 

-          Pasa palabra

-          Rush Hour

 

 

 

 

 

Partim de què el joc didàctic s’ha convertit en una eina d’aprenentatge imprescindible.

El joc suposa una ajuda per al desenvolupament físic i psíquic de les persones: ajuden tant la seva capacitat de pensar com la creativitat. És instrument molt valuós de comunicació, de socialització i de desenvolupament moral, a més d’una eina d’expressió i de control emocional, que promou l’equilibri psíquic i la salut mental.

A banda són útils per aprendre sobre qualsevol aspecte, des d’escriure les lletres fins a conèixer els nombres, des de fer manualitats fins a aprendre a dibuixar, des de poder llegir contes il·lustrats fins a fer comprensions orals i lectores.

 

M'agradaria destacar una página web molt interessant què parla sobre els jocs didàctics a partir dels aspectes què es volen treballar:

 

http://lapsico-goloteca.blogspot.com.es/

HÀBITS D'ESTUDI

Després de fer el test sobre els hàbits d’estudi del cas 2 i cas 3, vaig poder iniciar el treball de les posteriors sessions. Els resultats dels tests van ser molt curiosos. El cas 2 va donar un resultat molt alt. Vam analitzar cada resposta i element clau per aconseguir un bon rendiment a l’hora d’estudiar a casa. Realment segueix tots els passos correctament. Les dificultats sembla ser que vénen donades per no aprofitar les estones d’estudi.

El cas 3, en canvi, no té adquirit cap hàbit d’estudi; no té un lloc fixe ni adequat, ni horari establert, estudia el dia d’abans de l’examen, no entrega deures, no s’organitza el material ni les matèries, escolta música….en aquest cas, vaig començar a fer un decàleg de l’estudiant; deu normes què ha de seguir cada vegada què estudiï.

En els dos casos van fer un horari d’estudi. Els vam crear junts, ja què ells han de sentir-se partícips del procés i han de ser responsables per seguir allò què ells han organitzat.

Una vegada creat l’horari d’estudi, es fa un seguiment setmanal en cada sessió, per valorar l’evolució, les dificultats, el compliment…

És interessant veure com els dos infants què necessiten adquirir hàbits i tècniques d’estudi, evolucionen de manera tan diferent. El cas 2 ja tenia uns hàbits d’estudi creats, simplement s’havien de polir i assessorar per millorar els resultats. L’evolució ha estat mínima; va seguint els consells, les activitats recomanades, però sense cap millora significativa.

El cas 3, què partíem sense cap hàbit, va començar a fer les activitats recomanades, seguir el decàleg de l’estudiant,  complir l’horari,…mostrant una millora significativa en el seu rendiment acadèmic.

Els dos casos s’han de modificar els plans d’Intervenció. El cas 2 s’han d’establir sessions per valorar les dificultats què hi ha a l’hora d’estudiar a casa, on començarem a treballar els hàbits des del principi. En canvi, en el cas 3, ja hem introduït tècniques d’estudi com l’elaboració de resums. Ara seria important acabar d’interioritzar aquest aprenentatge i començar amb els mapes conceptuals.

TÈCNIQUES D'ESTUDI

En els casos 2 i 3 de la intervenció què realitzo al centre, treballo tècniques d'estudi. El primer pas per començar aquesta tasca, va ser passar un petit qüestionari sobre els seus hàbits d'estudi. Per realitzar el test necessiten temps, per tant se l'emportaran per fer-ho a casa i en la següent sessió el valorarem.

ESCRIBE V o F SEGUN CORRESPONDA A TU CRITERIO PERSONAL

I. ORGANIZACION DEL ESTUDIO
1.1 Lugar y contexto del estudio
1. No tengo un lugar fijo para estudiar.
2. Me gusta estudiar viendo la Televisión o escuchando música.
3. Me gusta estudiar delante de la ventana.
4. Con frecuencia estudio o leo recostado en la cama o estirado en el sofá.
5. No me importa estudiar con poca luz o sufriendo el resplandor de la lámpara. 1.2 Planificación
6. No acostumbro a planificar el tiempo que voy a dedicar al estudio.
7. Cuando tengo un plan o un propósito de estudio generalmente no lo cumplo.
8. Normalmente no termino los trabajos a tiempo.
9. Generalmente cuando estudio, el sueño y el cansancio me impiden estudiar con eficacia.
10. Normalmente cuando estudio o realizo un trabajo tengo que levantarme puesto que no tengo todo el material que necesito a mano.
11. Casi nunca tengo un horario fijo para estudiar.
12. No acostumbro a confeccionar un calendario en el que constan los días y horas de dedicación al estudio.
13. Cuando me pongo a estudiar, me levanto frecuentemente por cualquier motivo. II. ESTRATEGIAS DEL APRENDIZAJE
2.1 Procesos generales de estudio
14. Casi siempre procuro aprenderme los temas de clase de memoria repitiéndolos mecánicamente
15. Por lo general cuando estudio no relaciono la materia con otros temas o ideas similares.
16. Cuando estudio con apuntes tomados en clase no añado nada en ellos y me los aprendo de memoria tal como están.
17. No me gusta estudiar un tema consultando diferentes fuentes.
18. Cuando en mis sesiones de estudio no entiendo alguna cosa no me preocupo y no hago nada por aclararlo o me lo aprendo de memoria.
19. Tardo más de una semana en repasar los temas explicados en clase por el profesor.
20. Cuando estudio no trato de resumir mentalmente lo que estoy aprendiendo
21. Me resisto mucho a consultar cuando no entiendo un término o concepto.
22. Casi nunca empleo procedimientos para recordar fechas, datos etc. 2.2 ¿Cómo leo un texto o documento?23. Cuando inicio la lectura de un libro no acostumbro a leer previamente el índice o la contraportada.
24. Para saber de que trata un capítulo no leo antes el principio y el final.
25. Casi nunca leo por encima un libro para saber si me va a interesar.
26. En la lectura definitiva de un texto no suelo tomar notas ni subrayar las palabras más interesantes. 2.3 Cómo tomo apuntes en la clase 27. No tengo cuaderno de apuntes o si lo tengo no lo utilizo.
28. No acostumbro a anotar la materia y la fecha en los apuntes de clase.
29. Casi nunca tomo nota de las explicaciones del profesor aunque traten de temas que no están en los textos.
30. No tomo nota de las palabras o conceptos complejos, de los compromisos académicos o de lo que no comprendo en la clase.
31. Casi nunca copio lo que el profesor escribe en el tablero o dice que es muy importante.
32. En la clase intento escribir, al pié de la letra en los apuntes, todo lo que dice el profesor.
33. A mí no me hace falta tomar apuntes de lo que repite mucho el profesor.
34. Cuando el profesor explica un tema de un documento no escribo notas aparte ni subrayo en el mismo .
35. Tengo dificultad en seguir las explicaciones del profesor en la clase. 2.4 ¿Cómo elaboro un resumen de un texto?
36. Si tengo que resumir un texto lo hago mientras leo dicho texto.
37. No subrayo las palabras más importantes para resumir.
38. Para escribir un resumen no construyo frases enlazando las palabras más importantes.
39. Si un texto contiene mucha información no acostumbro a resumirlo en esquemas.
40. Para hacer esquemas utilizo muchas palabras.
41. En la confección de esquemas generalmente, no destaco las ideas principales con subrayado, tamaño de las letras, colores, etc.
42. Casi nunca estoy al día con los compromisos en clase. 2.5 ¿Cómo preparo un examen ?43. Cuando tengo un examen a la vista, empiezo a estudiar sin saber si tengo todo el material de examen.
44. Si alguna vez tengo un examen lo preparo pocos días antes.
45. Cuando empiezo a estudiar para un examen casi nunca sé el tiempo que voy a necesitar para aprender la materia.
46. Mientras estoy estudiando decido, en aquel momento, lo que hay que entender y razonar o lo que tengo que aprender de memoria.
47. Durante la preparación del examen no acostumbro a imaginarme de que forma me van a preguntar.
48. Antes de presentarme a un examen no realizo una prueba lo más parecida posible a la situación real.
49. No suelo preguntar los temas que no entiendo al profesor o a los compañeros de la clase.
50. Ante una prueba no sé el tipo de preguntas que puede hacerme el profesor.
51. El día antes del examen duermo poco porqué me paso la noche estudiando.
52. Me pongo excesivamente nervioso cuando tengo un examen.
53. Durante el examen, sin leer todas las preguntas, empiezo a escribir sin distribuir el tiempo en cada una de las preguntas.
54. En los exámenes empleo normalmente mucho más tiempo en las primeras preguntas y tengo que apresurarme en las restantes.
55. Cuando realizo un examen casi nunca tengo tiempo para repasarlo.2.6 ¿Cómo realizo un trabajo escrito? 
56.Cuando tengo que realizar un trabajo no planifico el tiempo que debo dedicarle.
57. En la redacción de un trabajo empiezo a redactar antes de escribir el índice.
58. No me importa empezar un trabajo con artículos de revistas, copia de internet o transcripción textual de libros o fuentes secundarias.
59. Con frecuencia escribo temas sin tener en cuenta la proporción de los subapartados.
60. Los trabajos los hago trascribiendo directamente de libros.
61. Nunca miro como se cita la bibliografía en los libros o revistas o internet. Si tengo que citar algún texto lo hago como me parece a mi. 

RESULTADOS

ORGANIZACION TOTAL (V) TOTAL (F)
Lugar y contexto del estudio(1-5)
Planificación(6-13) 

ESTRATEGIAS DE APRENDIZAJE
Procesos generales de estudio (14-22)
Cómo leo un texto o documento (23-26)
Cómo tomo apuntes (27-35)
Cómo elaboro un resumen (36-42)
Cómo preparo un examen (43-55)
Cómo realizo un trabajo escrito (56-61)

TOTALES
** Si tienes menos de 40 Falsas, estudias MAL y puedes tener problemas, incluso pérdida de tu semestre.
** Si tienes entre 40 y 45 Falsas, estudias REGULAR, sólo para salir del paso, y puedes Ilevarte alguna sorpresa desagradable, como perder varias materias.
** Si tienes entre 45 y 50 Falsas, estudias BIEN, pero aún puedes hacerlo mejor.
** Si tienes entre 50 y 55 falsas, estudias BASTANTE BIEN; vas por el buen camino.
** Si tienes entre 55 y 61 Falsas, estudias MUY BIEN: ~Enhorabuena~

Després de tenir els resultats i investigant sobre el tema, vaig trobar test molt  interessant què m'agradaria compartir:

Document per valorar els hàbits d'estudi

Aquí deixo bibliografia i webgrafia recomanada:

• BUENO CAÑIGRAL, F. J. (coordinador): Manual didáctico para la Escuela de Padres. Ayuntamiento de Valencia (Concejalía de Sanidad y Consumo).
• RODRIGO LARA, Mª. J. y otros (2010): Cuaderno de aprendizaje: APRENDEMOS con éxito. Toledo. Ed. APOCLAM.
• JIMÉNEZ ORTEGA, J. y SOUSA SALGUERO, F. (2004): Los mejores hábitos y Técnicas de Estudio I y II. Educación Primaria y Educación Secundaria Obligatoria. Estudiantes Hoy.
• Aula abierta. Espacio para padres. Redes de formación de la JCCM. redesformacion.jccm.es/aula_abierta
• Orientació i Psicopedagogia en xtec
• T'ajudem a estudiar; guia pràctica amb activitats i exercicis de reflexió i orientació per alumnes d'educació secundària ( guia Institut d' Educació Secundària, SOM PACS)