CAS D'ASPERGER

Hi ha un cas en el centre de pràctiques que estan fent el diagnòstic. Va arribar fa uns mesos i he tingut l'oportunitat de participar en més d'una sessió.
Des del centre hi ha sospita què el nen perfila cap a autisme, més concretament Asperger. Des de l'escola i els serveis externs què el porten no s'ho han plantejat mai. La visió què tenen respecte aquest pacient és la d'un nen tímid, peculiar, amb gustos diferents al seu companys i un ritme d'aprenentatge oscil·lant. Les terapeutes del centre ho veuen bastant clar.Conductes què van fer pensar en aquesta possibilitat:
- Dificultats de relació
- No pot tenir cap mena de contacte físic
- Compren les frases sempre de manera literal
- No entén les bromes
- Trets obsessius
- Certa dificultat motriu

 Vam mirar el test més apropiat per passar-ho al seu entorn més proper.

Test d'Asperger

Estaven valorant la possibilitat de passar un test d'autisme, per poder concretar més. Aquest cas ha fet què investigui sobre el tema. M'agradaria compartir materials què he trobat i d'altres què he creat.

Materials per descargar
Documental de l'Associació Aprenem " Aprenem amb la Júlia"

A banda vaig buscar recomanacions i pautes d'actuació a partir de l'Associació d'Asperger , per començar a plantejar canvis a la família i a l'escola:

CONSELLS

• Donar instruccions senzilles i concises facilitarà la comprensió de les tasques que ha de realitzar, així com la comprensió d’allò que ha de canviar de la seva conducta.
• Oferir una conducta alternativa a aquella inapropiada i ajudar-lo a realitzar-la.
• Utilitzar el reforç en qualsevol petita millora o esforç per millorar. És aconsellable alternar el reforç verbal ( molt bé, estic molt contenta…) , amb el reforç físic ( regal) o una activitat gratificant.
• És important fer-li saber per quin motiu se l’està reforçant.

• Formació a la família.

• Esplai.

• Casal d’estIu

• Colònies.

Escola

• Estructurar sempre què es pugui l’entorn, tot establint rutines, ja que això li donarà seguretat i li facilitarà aprenentatge.
• Pot ser útil fer-li un horari Amb imatges de manera que ell sàpiga en tot moment què és el què toca fer.
• Utilitzar instruccions senzilles i concises facilitarà la comprensió de les tasques que ha de realitzar, així com la comprensió d’allò que ha de canviar de la seva conducta.
• Oferir una conducta alternativa a aquella inapropiada i ajudar-lo a realitzar-la.
• Utilitzar el reforç en qualsevol petita millora o esforç per millorar. És aconsellable alternar el reforç verbal ( molt bé, estic molt contenta…) , amb el reforç físic ( regal) o una activitat gratificant.
• És important fer-li saber per Quin motiu se l’està reforçant.
• Si aprenentatge què es vol ensenyar al nen és massa complex, dividir-lo en petites parts per després unir-ho.
• Anticipar sempre que sigui possible qualsevol canvi de la seva rutina.
• Treball cap als companys/es perquè aprenguin a tolerar la diferència i la diversitat.
• Acompanyar les explicacions amb ajudes visuals sempre que es pugui.
• En cas que tingui una conducta for de lloc, es millor en ser clar que es el que està malament i aplicar una conseqüència lògica més que no pas intentar fer una reflexió amb ell que se li pot fer llarga i feixuga en la que segurament li costarà mantenir l’atenció i per tant li costarà la comprensió.
• És important no donar per suposat què sap que ha de fer en tot moment, ja que té dificultats per incorporar de manera espontània normes i pautes socials.
• Cal tenir en compte la comprensió literal del llenguatge que té a l’hora de fer-li explicacions. Si bé no al deixar d’utilitzar determinades expressions, si que és bo explicar-li el significat.
• Donar opcions de resposta davant una pregunta complexa.
• És important evitar l’aprenentatge per assaig i error. És millor provar si sap com fer una cosa, i en cas què no en sàpiga donar-li les ajudes necessàries per fer-ho correctament i anar-li retirant progressivament. D’aquesta manera facilitem l’aprenentatge i evitem la desmotivació i la frustració.
• Intentar preveure l’aparició de conductes inapropiades observant el que passa abans de cada una d’elles i com respon el nen i nosaltres. Així més endavant les podem anticipar i buscar alternatives. ( cal tenir en compte les seves hipersensibilitats)
• Ser consistent, però flexibles en allò què li demanem, Si un tasca és massa feixuga, la podem reduir, però ell ha de fer el què està marcat.

INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA

• Coordinació psiquiatra i neuròleg
• Tallers individuals d’habilitats socials.
• Tallers grupals d’habilitats socials.
• Coordinar pautes escola
• Coordinar pautes amb la família.