L'educació la contruïm entre tots

L'educació la contruïm entre tots

dimecres, 29 d’abril del 2015

TÈCNIQUES D'ESTUDI


En els casos 2 i 3 de la intervenció què realitzo al centre, treballo tècniques d'estudi. El primer pas per començar aquesta tasca, va ser passar un petit qüestionari sobre els seus hàbits d'estudi. Per realitzar el test necessiten temps, per tant se l'emportaran per fer-ho a casa i en la següent sessió el valorarem.



ESCRIBE V o F SEGUN CORRESPONDA A TU CRITERIO PERSONAL
I. ORGANIZACION DEL ESTUDIO
1.1 Lugar y contexto del estudio
1. No tengo un lugar fijo para estudiar.
2. Me gusta estudiar viendo la Televisión o escuchando música.
3. Me gusta estudiar delante de la ventana.
4. Con frecuencia estudio o leo recostado en la cama o estirado en el sofá.
5. No me importa estudiar con poca luz o sufriendo el resplandor de la lámpara. 
1.2 Planificación
6. No acostumbro a planificar el tiempo que voy a dedicar al estudio.
7. Cuando tengo un plan o un propósito de estudio generalmente no lo cumplo.
8. Normalmente no termino los trabajos a tiempo.
9. Generalmente cuando estudio, el sueño y el cansancio me impiden estudiar con eficacia.
10. Normalmente cuando estudio o realizo un trabajo tengo que levantarme puesto que no tengo todo el material que necesito a mano.
11. Casi nunca tengo un horario fijo para estudiar.
12. No acostumbro a confeccionar un calendario en el que constan los días y horas de dedicación al estudio.
13. Cuando me pongo a estudiar, me levanto frecuentemente por cualquier motivo. 
II. ESTRATEGIAS DEL APRENDIZAJE
2.1 Procesos generales de estudio
14. Casi siempre procuro aprenderme los temas de clase de memoria repitiéndolos mecánicamente
15. Por lo general cuando estudio no relaciono la materia con otros temas o ideas similares.
16. Cuando estudio con apuntes tomados en clase no añado nada en ellos y me los aprendo de memoria tal como están.
17. No me gusta estudiar un tema consultando diferentes fuentes.
18. Cuando en mis sesiones de estudio no entiendo alguna cosa no me preocupo y no hago nada por aclararlo o me lo aprendo de memoria.
19. Tardo más de una semana en repasar los temas explicados en clase por el profesor.
20. Cuando estudio no trato de resumir mentalmente lo que estoy aprendiendo
21. Me resisto mucho a consultar cuando no entiendo un término o concepto.
22. Casi nunca empleo procedimientos para recordar fechas, datos etc. 
2.2 ¿Cómo leo un texto o documento?23. Cuando inicio la lectura de un libro no acostumbro a leer previamente el índice o la contraportada.
24. Para saber de que trata un capítulo no leo antes el principio y el final.
25. Casi nunca leo por encima un libro para saber si me va a interesar.
26. En la lectura definitiva de un texto no suelo tomar notas ni subrayar las palabras más interesantes. 
2.3 Cómo tomo apuntes en la clase 27. No tengo cuaderno de apuntes o si lo tengo no lo utilizo.
28. No acostumbro a anotar la materia y la fecha en los apuntes de clase.
29. Casi nunca tomo nota de las explicaciones del profesor aunque traten de temas que no están en los textos.
30. No tomo nota de las palabras o conceptos complejos, de los compromisos académicos o de lo que no comprendo en la clase.
31. Casi nunca copio lo que el profesor escribe en el tablero o dice que es muy importante.
32. En la clase intento escribir, al pié de la letra en los apuntes, todo lo que dice el profesor.
33. A mí no me hace falta tomar apuntes de lo que repite mucho el profesor.
34. Cuando el profesor explica un tema de un documento no escribo notas aparte ni subrayo en el mismo .
35. Tengo dificultad en seguir las explicaciones del profesor en la clase. 
2.4 ¿Cómo elaboro un resumen de un texto?
36. Si tengo que resumir un texto lo hago mientras leo dicho texto.
37. No subrayo las palabras más importantes para resumir.
38. Para escribir un resumen no construyo frases enlazando las palabras más importantes.
39. Si un texto contiene mucha información no acostumbro a resumirlo en esquemas.
40. Para hacer esquemas utilizo muchas palabras.
41. En la confección de esquemas generalmente, no destaco las ideas principales con subrayado, tamaño de las letras, colores, etc.
42. Casi nunca estoy al día con los compromisos en clase. 
2.5 ¿Cómo preparo un examen ?43. Cuando tengo un examen a la vista, empiezo a estudiar sin saber si tengo todo el material de examen.
44. Si alguna vez tengo un examen lo preparo pocos días antes.
45. Cuando empiezo a estudiar para un examen casi nunca sé el tiempo que voy a necesitar para aprender la materia.
46. Mientras estoy estudiando decido, en aquel momento, lo que hay que entender y razonar o lo que tengo que aprender de memoria.
47. Durante la preparación del examen no acostumbro a imaginarme de que forma me van a preguntar.
48. Antes de presentarme a un examen no realizo una prueba lo más parecida posible a la situación real.
49. No suelo preguntar los temas que no entiendo al profesor o a los compañeros de la clase.
50. Ante una prueba no sé el tipo de preguntas que puede hacerme el profesor.
51. El día antes del examen duermo poco porqué me paso la noche estudiando.
52. Me pongo excesivamente nervioso cuando tengo un examen.
53. Durante el examen, sin leer todas las preguntas, empiezo a escribir sin distribuir el tiempo en cada una de las preguntas.
54. En los exámenes empleo normalmente mucho más tiempo en las primeras preguntas y tengo que apresurarme en las restantes.
55. Cuando realizo un examen casi nunca tengo tiempo para repasarlo.
2.6 ¿Cómo realizo un trabajo escrito? 
56.Cuando tengo que realizar un trabajo no planifico el tiempo que debo dedicarle.
57. En la redacción de un trabajo empiezo a redactar antes de escribir el índice.
58. No me importa empezar un trabajo con artículos de revistas, copia de internet o transcripción textual de libros o fuentes secundarias.
59. Con frecuencia escribo temas sin tener en cuenta la proporción de los subapartados.
60. Los trabajos los hago trascribiendo directamente de libros.
61. Nunca miro como se cita la bibliografía en los libros o revistas o internet. Si tengo que citar algún texto lo hago como me parece a mi. 
RESULTADOS
ORGANIZACION TOTAL (V) TOTAL (F)
Lugar y contexto del estudio(1-5)
Planificación(6-13) 
ESTRATEGIAS DE APRENDIZAJE
Procesos generales de estudio (14-22)
Cómo leo un texto o documento (23-26)
Cómo tomo apuntes (27-35)
Cómo elaboro un resumen (36-42)
Cómo preparo un examen (43-55)
Cómo realizo un trabajo escrito (56-61)
TOTALES
** Si tienes menos de 40 Falsas, estudias MAL y puedes tener problemas, incluso pérdida de tu semestre.
** Si tienes entre 40 y 45 Falsas, estudias REGULAR, sólo para salir del paso, y puedes Ilevarte alguna sorpresa desagradable, como perder varias materias.
** Si tienes entre 45 y 50 Falsas, estudias BIEN, pero aún puedes hacerlo mejor.
** Si tienes entre 50 y 55 falsas, estudias BASTANTE BIEN; vas por el buen camino.
** Si tienes entre 55 y 61 Falsas, estudias MUY BIEN: ~Enhorabuena~


Després de tenir els resultats i investigant sobre el tema, vaig trobar test molt  interessant què m'agradaria compartir:




Aquí deixo bibliografia i webgrafia recomanada:
  • BUENO CAÑIGRAL, F. J. (coordinador): Manual didáctico para la Escuela de Padres. Ayuntamiento de Valencia (Concejalía de Sanidad y Consumo).
  • RODRIGO LARA, Mª. J. y otros (2010): Cuaderno de aprendizaje: APRENDEMOS con éxito. Toledo. Ed. APOCLAM.
  • JIMÉNEZ ORTEGA, J. y SOUSA SALGUERO, F. (2004): Los mejores hábitos y Técnicas de Estudio I y II. Educación Primaria y Educación Secundaria Obligatoria. Estudiantes Hoy.
  • Aula abierta. Espacio para padres. Redes de formación de la JCCM. redesformacion.jccm.es/aula_abierta
  • Orientació i Psicopedagogia en xtec
  • T'ajudem a estudiar; guia pràctica amb activitats i exercicis de reflexió i orientació per alumnes d'educació secundària ( guia Institut d' Educació Secundària, SOM PACS)


dimarts, 28 d’abril del 2015

ASSESSORAMENT FAMÍLIES

Com ja he comentat anteriorment, dels quatre casos que faig intervenció, tres mostren dificultats a nivel emocional, relacional, autoimatge....generant conflictes a l'àmbit escolar i familiar.

He anat fent recerca sobre aquest tema,i he trobat un article interessant què parla de les emocionals, què és la inteligencia emocional, estratègies bàsiques. ...Un article senzill però molt entenedor.

La salud emocional en los niños

També volia destacar un centre, anomenat SOM, Servei d'Orientació i Mediació, que presta servei a les famílies, als infants i als educadors. Fan tallers de formació, sessions gratuites monogràfiques i diverses activitats molt interessants per assessorar-se i formar-se. Penso què moltes vegades les famílies necessiten un espai per explicar i compartir experiències, veure què no són els únics i poder desangoixar-se.

Centre SOM

NOVES ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ

El cas 4 és una nena què fa sessions de psicologia i de psicopedagogia.

En els darrers mesos els pares mostren dificultats de relació amb la nena. Necessiten pautes sovint per poder ajudar-la. La nena té dificultats de relació en tots els àmbits del seu entorn; escola, amics i família. Quan té qualsevol problema, no el sap canalitzar. La seva actitud és gairebé sempre desafiant. Els pares no saben com gestionar-ho, i han decidit fer una sessió al mes amb la terapeuta perquè els hi donin estratègies d'actuació (La nena es mostra més participativa i oberta a l'escolta amb una terapeuta. Per aquest motiu no faig intervenció en aquestes sessions amb la família).

Aquesta actitud desafiant també la mostra en les sessions què fem al centre. La psicopedagoga i jo hem fet un canvi d'estratègia en les sessions: treballar els aspectes acordats en el pla d'intervenció, modificant l'enfocament vers la nena.

En l'anterior sessió vaig crear un material per motivar-la. L'activitat era fer lectura comprensiva, treballant la impulsivitat. La nena no té una forma correcta de treballar les feines, a banda de voler sempre acabar ràpid. Això fa que es confongui molt sovint en la pronunciació de les paraules fent una comprensió baixa del que llegeix.

Els aspectes a treballar són:
  • Seure correctament
  • Respectar el torn de paraula
  • Llegir tranquil·lament
  • Si s'equivoca en una paraula, respirar i llegir més pausadament
  • Preguntar si no entén algun aspecte de la lectura
  • Gaudir del text

Primer de tot vaig preparar una lectura que li motives, en aquest cas va ser la història dels “Gogos”.
Les sis consignes que havia de seguir estaven penjades amb cartells a la pissarra i darrere de cada cartell hi havia un paper amb una sorpresa. Si seguia les normes establertes, què prèviament les havíem parlat, aconseguia la sorpresa; una frase maca, una abraçada, triar un tema per treballar la següent setmana, fer una petita manualitat....

La nena es va motivar molt, va seguir les pautes correctament, i al finalitzar la sessió vam fer la reflexió sobra la feina feta. Si estem bé i escoltem, podem aprofitar les sessions per millorar els aprenentatges i a banda de gaudir i passar una bona estona.


Per fer un bon treball amb la nena és bàsic la col·laboració amb la família, per poder seguir la mateixa línia d'actuació i poder anar modificant el pla d'intervenció en funció dels resultats. Les activitats que realitzem han de ser motivadores per la nena.

dilluns, 20 d’abril del 2015

ACTITUD DEL CAS 1 I LA FAMÍLIA


La conducta dels pares està influint en la conducta del seu fill. En moltes ocasions el nen verbalitza frases que venen apreses dels seus pares;" últimament no veig millora en les sessions", " no treballo la velocitat de processament sempre", "el joc no serveix de res"...
Amb aquesta actitud fa què el nen no es mostri receptiu, generant un clima de desconfiança i de dubtes.
 
En el cas de la família del cas 1 no hi ha una acceptació total dels pares de la situació real del seu fill. Això fa que la intervenció psicopedagògica que s'està fent en el centre no sigui del tot profitosa.
 
Podria explicar les hipòtesis que he anat creant sobre la família del cas 1, però crec què com a psicopedagogs no ens hem de centrar en els límits, sinó en potenciar al màxim les àrees en que podem intervenir. Aquestes barreres que ens anem trobant les hem d'anar trencant de forma progressiva, fins què els pares siguin conscients de les dificultats dels seu fill i entendre que estem per ajudar-lo, tant a l'infant com a ells.

 

Aricle interessants

Negació dels pares
Ens explica les fases per les que els pares han de pasar quan s'enteren què el seu fill/a té una discapacitat o retràs en el desenvolupament.

diumenge, 19 d’abril del 2015

LA FAMÍLIA; DIFICULTATS EN LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA


En el Pla d’Intervenció del cas 1 hi ha una problemàtica greu; la família no deixa realitzar cap intervenció què no hagi estat pautada a les reunions de coordinació.  La mare, què és realment el membre familiar que s’encarrega de portar-lo, recollir-lo i de valorar el seguiment en les reunions establertes, vol controlar-ho tot. Això dificulta l’evolució de l’Infant. Realment és un cas difícil. Fa poc es va iniciar la intervenció en l’àrea de les matemàtiques, ja que els pares van valorar que li costa seguir els aprentatges a l’escola. Aquest canvi d’actitud va durar una sessió. A la següent sessió ja van verbalitzar que no. És un treball progressiu què s’ha de fer amb els pares, què són l’eix vertebrador de l’evolució i progrés del seu fill. Continuem amb el mateix pla d’intervenció marcat amb el nen, i en les entrades i sortides aprofitem per parlar amb la mare i fer-li veure la realitat, per posteriorment pugui acceptar el pla d’intervenció més apropiat. És vital paper de la família en els processos d’ensenyament- aprenentatges dels infants.

 
Treball amb la família; apropament i diàleg tenir en compte

  • Importància de compartir i unir punts de vista, esforços i recursos per aconseguir el  major desenvolupament del seu fill.
  • Necessitat i reconeixement social per part del centre psicopedagògic.
  • *     Deixar clar sempre que els pares i mares són els que prenen les decisions.
  • Anar dialogant sobre una de les àrees que creiem que s’ha d’intervenir; comencem per les matemàtiques. La informació s’anirà explicant de forma progressiva, en funció de l’actitud què vagin adoptant.

 

dilluns, 13 d’abril del 2015

PROLEC I PROESC

El Proesc i el Prolec son dues proves diferents que avaluen la lecto- escriptura. La duració de les dues avaluacions són unes dues hores, i crec davant de qualsevol subjecte que mostra dificultat en l'àrea de llengua s'hauria de passar, ja què ens facilita molt el diagnostic i aspectes concrets del treball posterior.
Fa uns dies vaig poder passar aquests dos tests amb una nena de 11 anys què té disfemia. Amb les activitats avaluatives vaig poder fer una primera idea d'on estaven les majors dificultats.

PROLEC



Avalua la capacitat lectora i els processos cognitius implicats i estratègies utilitzades.
















PROESC



Detecta les dificultats a partir dels aspectes de l'avaluació dels aspectes que intervenen en el sistema de l'escriptura.

dijous, 9 d’abril del 2015

COM L'ESTAT EMOCIONAL DE L'INFANT AFECTA A L'APRENENTATGE

Hi ha tres casos ( cas 2, cas 3, cas 4) en els que faig intervenció directe que es fa una part de psicologia. Hi ha conductes inapropiades, baixa autoestima, conflictes a l'entorn proper, buylling....on el seu rendiment acadèmic es veu greument afectat pel seu estat emocional. He començat a fer un treball de recerca d'informació sobre aquest tema en concret.

Deixo l'enllaç sobre un article interessant.



dilluns, 6 d’abril del 2015

ASSESSORAMENT FAMÍLIA I ESCOLA

Tot i què el Pla d'Intervenció està centrat en quatre casos, també observo i participo amb altres pacients. Fa poc va venir un nen de 9 anys què està cursant 4t de Primària. Mostra dificultats en algunes àrees i la família volia pautes. Des d'un primer moment es va veure què el nen no mostrava una actitud pròpia de la seva edat i les psicopedagogues van iniciar una sèrie de tests. Tot perfila cap un cas d'Asperger. Això ha fet què comenci a indagar sobre aquesta patologia. He redactat una sèrie de pautes per donar a l'escola:
Escola
-          Estructurar sempre què es pugui l’entorn, tot establint rutines, ja que això li donarà seguretat i li facilitarà l’aprenentatge.
-          Pot ser útil fer-li un horari mb imatges de manera que ell sàpiga en tot moment què és el què toca fer.
-          Utilitzar instruccions senzilles i concises facilitarà la comprensió de les tasques que ha de realitzar, així com la comprensió d’allò que ha de canviar de la seva conducta.
-          Oferir una conducta alternativa a aquella inapropiada i ajudar-lo a realitzar-la.
-          Utilitzar el reforç enm qualsevol petita millota o esforç per millorar. És aconsellable alternar el reforç verbal ( molt bé, estic molt contenta…) , amb el reforç físic ( regal) o una activitat gratificant.
-          És important fer-li saber per wuin motiu se l’està reforçant.
-          Si l’aprenentatge què es vol ensenyar al nen és massa complex, dividir-lo en petites parts per després unir-ho.
-          Anticipar sempre que sigui possible qualsevol Calvi de la seva rutina.
-          Treball cap als companys/es perque aprenguin a tolerar la diferència i la diversitat.
-          Acompanyar les explicacions amb ajudes visulas sempre que es pugui.
-          En cas que tingui una conducta for de lloc, es millor en ser clar que es el que està malamente i aplicar una conseqüència lògica més que no pas intentar fer una reflexió amb ell que se li pot fer llarga i feixuga en la que seguramente li costarà manetnir l’atenció i per tant li costarà la comprensió.
-          És imporant no donar per suposat què sap que ha de fer en tot moment, ja que té dificultats per incorporar de manera espontània normes i pautes socials.
-          Cal tenir en compte la comprensió literal del llenguatge que té a l’hora de fer-li esxplicacions. Si bé no al deixar d’utilitzar determinades expressions, si que és bo explicar-li el significat.
-          Donar opcions de resposa devant una pregunta complexa.
-          És important evitar l’aprenentatge per assaig i error. És millor provar si sap com fer una cosa, i en cas què no en sàpiga donar-li les ajudes necessàries per fer-ho correctamente i anar-li retirant progressivament. D’aquesta manera facilitem l’aprenentatge i evitem la desmotivació i la frustació.
-          Intentar preveure l’aparició de conductes inapropiades observant el que passa abans de cada una d’elles i com respon el nen i nosaltres. Així més endavant  les podem anticipar i buscar alternatives. ( cal tenir en compte les seves hipersensibilitats)
-          Ser consistent, però flexibles en allò què li demanem,  Si un tasca és massa feixuga, la podem reduir, però ell ha de fer el què està marcat.
 
 
 
Pàgines webs d'interès:
 
 

divendres, 3 d’abril del 2015

CAS 1: CANVI D'ACTITUD DE LA FAMÍLIA


Inicio el Pla d’Intervenció amb aquest nen. La sessió va enfocada a treballar la velocitat de processament. Preparo una sèrie d’activitats per dur a terme. Tal com he comentat en la història del cas, la família no deixa treballar cap aspecte que no estigui acordat prèviament. El cas 1 mostra moltes dificultats en l’àrea de les matemàtiques, però els pares no deixen què fem cap intervenció. Abans de començar la sessió la mare verbalitza què pot ser, podríem iniciar tasques matemàtiques, ja què li costa seguir amb dificultat els conceptes què treballen a l’aula. Per tant, la sessió què estava preparada canvia completament. Ja què la família es mostra molt tancada en aquest tema, aprofitem i ens dediquem a fer raonament matemàtic, concepte de numeració, operacions….així  podrem mostrar les mancances que té el nen i podrem iniciar un treball en aquesta àrea.


Com què no tenim la sessió preparada hem d’improvisar. Realitzem activitats per valorar el punt de partida en què es troba. Els continguts què vam poder observar són:

 
  1. Nombres i operacions
· Noció de quantitat: molts, pocs, més gran, més petit, igual.

· Nombres fins el 1000

· Utilització de diferents estratègies per comptar.

· Lectura i escriptura dels nombres fins el 100 

· Desenes i unitats.

· Nombres cardinals i ordinals.

· Nombres parells i imparells.

· Ordenació i sèries numèriques.

· La suma i resta portant-ne.

· Resolució de problemes de forma oral.

· Càlcul mental fins el 50

2. Mesura

· Gran, petit, llarg, curt, itineraris.

3. Geometria

· A sobre i a sota. Llarg i curt. Itineraris.

· Esquerra i dreta. A prop i lluny.

· Davant i darrere. Dins i fora. A dalt i a baix.

· Cercle, triangle, quadrat, rectangle. Identificació.

· Els cossos geomètrics: piràmide, cub, con, esfera, prisma.

4. Probabilitat i estadística

· Recerca de combinacions possibles per formar parells d’elements de diferents colors

5. Lògica i llenguatge matemàtic

· Atenció i memòria visual.

· Lògica i sèries geomètriques.

 

Els elements marcats no estan assolits. Per tant, en la gran majoria dels continguts hi ha dificultats. En el moment en què es fa el traspàs d’informació ( 5 minuts al finalitzar la sessió), se li explica a la mare la situació. Ella no mostra gran interés perquè ens centrem en treballar-ho. Anirem valorant en les següents sessions: esperem un canvi d’actitud dels pares, en cas contrari, es farà una actuació amb ells perquè siguin conscients de la situació real del seu fill.


En aquesta experiència he pogut valorar la capacitat de reacció de les psicopedagogues. Per una banda la preparació d’activitats en el mateix moment  per treballar les matemàtiques, tenint present els continguts a valorar, i per altra banda l’actitud vers la família, ja què darrere d’una simple conversa, hi ha una negociació implícita per poder actuar.