La conducta dels pares està influint en la conducta del seu fill. En moltes ocasions el nen verbalitza frases que venen apreses dels seus pares;" últimament no veig millora en les sessions", " no treballo la velocitat de processament sempre", "el joc no serveix de res"...
Amb aquesta actitud fa què el nen no es mostri receptiu, generant un clima de desconfiança i de dubtes.
En el cas de la família del
cas 1 no hi ha una acceptació total dels pares de la situació real del seu
fill. Això fa que la intervenció psicopedagògica que s'està fent en el centre no sigui del tot profitosa.
Podria explicar les hipòtesis que he anat creant sobre la família del cas 1, però crec què com a psicopedagogs no ens hem de centrar en els límits, sinó en potenciar al màxim les àrees en que podem intervenir. Aquestes barreres que ens anem trobant les hem d'anar trencant de forma progressiva, fins què els pares siguin conscients de les dificultats dels seu fill i entendre que estem per ajudar-lo, tant a l'infant com a ells.
Aricle interessants
Negació dels pares
Ens explica les fases per les que els pares han de pasar quan s'enteren què el seu fill/a té una discapacitat o retràs en el desenvolupament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada